M’informen a través d’un mail que a partir d’ara bloc.cat passarà a ser blog.cat, i que aprofitant el canvi, s’han mudat els blogs a WordPress. Per això, és possible que algunes de les entrades antigues no es visualitzin correctament. Amb tot, benvinguts siguin els canvis, i si a més, servís perquè torni a escriure alguna cosa, millor que millor!
Avui, al bus de Barcelona a Puig-reig m’havia deixat el reproductor de música dins la maleta i (com si algú hagués pensat en mi) he vist que tornen a donar diaris (llàstima que sigui el Periòdico, però una hora i escaig es fa molt llarga si no tens ningú a prop per xerrar, he pensat mentre l’agafava) i l’he estat fullejant mentre fèiem camí cap al nostre estimat Berguedà. De seguida m’ha cridat l’atenció un article sobre les consultes independentistes (anem a veure què en diuen, he pensat) i el resultat ha estat bastant desagradable. A continuació voldria remarcar i comentar algunes parts de l’article que m’han desagradat especialment. L’article original és AQUÍ (en català, tot i que jo al bus l’he llegit en castellà perquè al bus només quedaven diaris en aquest idioma).
[@more@]
La Catalunya de la consulta independentista
Antonio Franco, El Periódico 30-4-2010
Les consultes informals del cap de setmana passat sobre la independència
Només per començar dient consultes informals, la cosa ja m’ha fet mala espina
revelen que les últimes destralades anticatalanes no estan substanciant, com a mínim de moment i contra el que es diu, un increment sensible del separatisme. A partir de la dada que els que no estan per la independència no hi participen,
Dada que s’acaba de treure ell de la màniga
quatre càlculs matemàtics sobre la participació i sobre els sís revelen que el secessionisme està recolzat per entre el 15% i el 18% dels catalans, un percentatge que els indicadors solvents ja acrediten des de fa un cert temps.
Se’n pot fer una valoració. Aquelles destralades, la desafecció, l’enuig davant la traïció de l’estament oficial espanyol –polítics i jutges– a l’esperit d’Estat plurinacional amb què es va fer la transició,
Sí? Segur? O era l’esperit d’apaivagar les aspiracions catalanes fent-nos una comunitat autònoma de règim comú més?
es viuen a Catalunya, no sabem si encara o per sempre (en la mesura en què hi hagi coses o situacions polítiques per sempre), des d’una sensibilitat espanyola.
És a dir, la seva i el seu entorn.
Des de dins, cal dir per entendre’ns. La gent se sent, majoritàriament, espanyola, però vol que Espanya canviï d’actitud cap a Catalunya.
Ah sí? Doncs un estudi del Cercle d’Estudis Sobiranistes no diu pas això… però és clar, aquesta gent són independentistes dolents…
Els partidaris de la independència posen molt d’interès perquè sapiguem que estan molt satisfets pels resultats de les tres onades consecutives de consultes.
Perquè n’estem coi!
Però la realitat és que, després de la participació d’un 41,09% a Arenys de Munt, no han deixat de rebre notícies descoratjadores per al seu projecte.
Bé, tot depèn de com es miri, oi?
Van escollir intel·ligentment aquesta localitat per convertir-la en un estímul per a la participació de les altres, però després, a l’encarar el conjunt de la Catalunya real, cada vegada són menys els que s’acosten a les urnes,
Com a totes les eleccions, eh!
malgrat la propaganda i malgrat que, cosa sorprenent, el tractament mediàtic, fins i tot per part dels mitjans públics, sigui propi d’una consulta transcendent.
Aquí directament ja se’n riu de nosaltres. No sé quins mitjans deu mirar aquest home però el tractament que s’ha fet en general de les consultes ha estat pèssim. Pel que fa a la propaganda, només li recordaré que les institucions no hi han posat ni un cèntim, al contrari que totes les altres votacions organitzades oficialment. I sobre la transcendència ho és, i molt. Oi que no s’imaginen una iniciativa semblant amb uns resultats similars a, per exemple, castella la manxa? O a extremadura? Doncs el temps dirà.
En molts indrets, els organitzadors potser han comès algun error o no han treballat gaire per atraure els potencials participants. Però el fet és que, després d’un nombre ja apreciable de consultes fetes en localitats de diverses àrees geogràfiques i de diferents dimensions, podem deduir un parell de coses. Una, que actualment a la majoria dels catalans no els interessa el tema,
Ho deu haver deduït ell i la seva ment privilegiada, perquè a mi em fa tot l’efecte que això és el que ell voldria.
ni tan sols des de l’angle de la precaució. Dos, que el corrent secessionista és bastant rural, és a dir, propi de la Catalunya més sentimental i tradicional.
Val la pena subratllar aquesta segona dada perquè revela que l’independentisme és sobretot patrimoni de la Catalunya menys industrial, menys tecnològica i menys cosmopolita.
Ai, les frases que fa fer el voler ser políticament correcte quan insultes vilment a la majoria del país… Podria haver posat directament «dels garrulos de poble» i tot hagués quedat molt més clar…
O, per expressar-ho d’una altra manera, dit sigui amb tots els respectes cap als valors de les petites localitats, de la Catalunya més allunyada de la imatge moderna, dinàmica i urbana
Primer de tot que m’expliqui on és el respecte de què parla en la frase anterior, quan després considera que tots els pobles amb majoria independentista (que ja el 2001 no eren pocs) estan allunyats de la imatge moderna i dinàmica.
que intenta projectar internacionalment el nostre país. Enllaçant dos elements ja esmentats, podríem dir que, mentre el nostre secessionisme és bastant rural, a les ciutats únicament és predominant entre el sector dels comunicadors que s’expressen des dels diferents mitjansde premsa, ràdio, televisió i internet, és a dir, entre els professionals que configuren l’anomenada opinió publicada.
Excepte publicacions com la seva, esclar…
Totes aquestes consideracions s’han de contextualitzar amb dues realitats més. Per una banda, malgrat que superficialment es parli molt del tema, no hi ha el menor indici d’un debat general sobre com hauria de ser la hipotètica Catalunya independent sobre la qual es consulta en aquesta espècie de referèndum (un debat sobre la seva viabilitat econòmica una vegada es posi d’esquena a Espanya, sobre la relació amb Espanya i la Unió Europea a tots els efectes, sobre la situació en què quedarien els espanyolistes atrapats dins del territori en el moment de la secessió… ).
Dos no debaten si un no vol… Per la nostra part hi ha molt dit, ara fa falta que els unionistes (o espanyolistes com en diu ell tot o i que crec que és inexacte) es destapin com a tals i repliquin (i no, no val amparar-se en la legalitat vigent o qualsevol mandanga). Si vol obrir el debat, fem-ho! (un bon punt de partida és la molt recomanable web del Centre d’Estudis Sobiranistes)
Per altra banda, és molt significativa l’ambigüitat del discurs oficial, fins i tot davant d’aquestes consultes, que fa una formació política tan important com CiU, tot i que la seva direcció pensa majoritàriament en clau no espanyola.
En aquest aspecte estem completament d’acord, tot i que evident en sentit contrari…
Sense aquests debats previs, l’anomenat referèndum oficiós no deixa de ser una simple salutació festiva a la bandera.
I doncs? Quin problema tenen en fer una «salutació festiva a la bandera»? Com la de l’onze de setembre però amb urnes? O alguna cosa els fa por?
I mentre el pujolisme continuï esperant que la intel·ligència popular estableixi pel seu compte les diferències entre el seu no però sí i el seu sí però no (que són les dues respostes que solen donar els seus dirigents quan se’ls pregunta si el seu objectiu és la independència), ningú pot començar a fer càlculs seriosos sobre el futur. En aquest ningú incloc els que esperem/necessitem que pensin en Catalunya per a les seves inversions econòmiques dels pròxims anys.
Una altra qüestió: el perfil més aviat ruralista del sentiment independentista fa aflorar l’abast real del desequilibri polític que produeix a Catalunya la distorsió de l’actual llei electoral. El pes electoral de les persones del segment partidari de trencar amb Espanya és molt superior al de la població urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en general més espanyolista. Malgrat que una bona llei electoral hagi d’incloure mecanismes de reequilibri dels territoris, consultes com les que organitzen els secessionistes estan posant de manifest fins a quin punt la fórmula actual és excessiva i injusta.
Aquest últim paràgraf sencer és especialment interessant, i és on es veu l’interès de l’article més enllà de menystenir les consultes sobre la independència, i és denunciar (sempre al servei del PSC-PSOE, recordem que és un article del Periódico) la suposada discriminació que pateix aquest partit (tot amb molt finezza i sense dir noms, esclar) amb la llei electoral catalana.
Jo personalment, com a membre de Puig-reig decideix, organitzadors de la consulta sobre la independència al nostre municipi i, consequentment, persona de poble i orgullosa de ser-ne, m’he sentit directament insultat. I vosaltres?
Feu un experiment. Tranquils, no es necessita cap nivell intel·lectual de geni. Responeu-me a la següent pregunta: Per a qui diríeu que és un carril bici?
Preneu-vos el vostre temps, no hi ha pressa.
Ja? Perfecte. Suposo que molts haureu pensat alguna cosa com «bicis», «ciclistes» o alguna cosa per l’estil. Doncs esteu tots molt equivocats. I podeu comprovar-ho molt fàcilment, com puc fer jo els dies que fa mig i bo i cometo la imprudència de fer servir el Bicing (que últimament funciona estranyament prou bé) per tornar de la facultat (a la zona universitària) a casa (a l’eixample) passant per la diagonal.
Aquesta magnífica avinguda (la mateixa que ara l’ajuntament vol canviar) té un carril bici de doble sentit entre el lateral de sortida de Barcelona i la calçada principal (de Francesc Macià a Palau Reial). Doncs aquest carril bici (al contrari del que es podria esperar) és utilitzat per molta gent que potser ni saben anar-hi, en bici: Jubilats/des que van a caminar, marujes que van a caminar, gent que va córrer, gent que passeja… I al costat hi ha un espai per a vianants més del doble d’ample que el trist carril bici!!
I els pobres ciclistes que (il·lusos nosaltres!) intentem circular pel carril bici a una velocitat normal (que per si no heu anat mai en bici sol ser sensiblement més alta que la d’una persona caminant) i passem pel seu costat (envaint el carril del sentit contrari) encara ens hem de sentir a dir que som uns incívics, que no respectem res, que pobres vianants…
Amics vianants (especialment els que ho sou per l’avinguda diagonal entre Palau Reial i Francesc Macià) recordeu: El carril bici té aquest nom per un motiu!
Sembla que faci quatre dies que estàvem atrafegats i sense parar a Puig-reig decideix, i ja ve la segona onada de consultes. Si viviu en algun municipi dels que fan la consulta sobre la independència aquest diumenge, no us oblideu d’anar a votar!
Avui la Catosfera ret homenatge a Salvador Espriu en record dels 25 anys de la seva mort publicant algun text seu o que parli d’ell. Quan vaig saber-ho em va faltar temps per a buscar el poema que he escollit, que em porta records de batxillerat (que bé que hi vivíem!).
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Avui escric per fer-me ressò d’una campanya del bloc LA ALDEA IRREDUCTIBLE contra la retallada del 15% (primer volien retallar un 37%!!!) del pressupost de R+D del govern Espanyol, <ironic>exacte, aquest que era conegut fins ara per la seva gran aposta per la ciència i la innovació</ironic>. I llavors tots a queixar-nos que perquè els investigadors no es queden aquí. <offtopic>Sort que aviat no ens caldrà preocupar-nos del que digui o deixi de dir Madrid 
</offtopic>
No us perdeu tampoc el genial article de MI MESA COJEA sobre l’estat de la ciència a Espanya el 2020 segons la Wikipedia d’aquell any.
Avui (21 de setembre) la Viquipèdia ha arribat als 200.000 articles, felictats a tots els que hi col·laborem!
A més fa poc ja es va col·locar com a tercera en qualitat, pertant doble felicitació!
Després de no escriure gairebé res al bloc en tot l’estiu, aviam si tornar a la rutina fa que ho faci més sovint
Avui per fi he tingut el plaer l’horror de provar el Bicing, després de la gimcana perquè m’arribés el carnet…
La primera experiència prou bé, de plaça universitat a sants amb una bici que feia sorolls estranys en pedalar, però almenys anava. Però en tornar es quan ha estat més divertit. Arribo a l’estació de bicis, on hi devia haver unes 10 o 15 bicis, però -oh, sorpresa- a la pantalla deia que no n’hi havia cap i que anés no-sé-pas-on veure si n’hi havia. Per sort (o per desgràcia) en aquell moment arribava una furgoneta del servei tècnic i l’han desbloquejat. Passo la targeta, agafo la bici, hi pujo, pedalo i -oh, sorpresa- la bici no tenia cadena. La torno al seu lloc. Passo altre cop la targeta. Agafo una altra bici. Comprovo que tingui cadena. Hi pujo i poso el peu al pedal dret. Pedalo. Vaig a posar el peu al pedal esquerre i -oh, sorpresa- faltava el pedal esquerre! Torno la bici. Torno a passar la targeta (per quart cop ja). Vaig cap a la bici que m’indica i -oh, sorpresa- tornava a ser la del pedal esquerre desaparegut, la que acabava de deixar. Fart de l’estació (hi havia una altra persona que anava fent el mateix ritual que jo i ja véiem que no anàvem enlloc) vaig a la que hi havia just al costat (sort que és un lloc concorregut -l’estació de Sants- i n’hi havien dues de costat). Passo la targeta. Agafo la bici que m’indica la pantalla. Comprovo que tingui cadena. Comprovo el pedal dret. Comprovo el pedal esquerre. Comprovo que freni -oh, sorpresa, ho feia. M’hi enfilo i començo a marxar i… -exacte: oh, sopresa- la roda de darrera punxada! Però com que anava amb el temps just i es podia fer servir he tirat amb aquesta i bé que he pogut arribar…
Total, una gran primera experiència bicinguera… esperem que la setmana que ve pugui millorar una mica la impressió que m’ha donat el servei avui… tot i que no en sigui massa optimista 
Ah, i evidentment el sol·lícit treballador de manteniment del Bícing no m’ha pas parlat en català (tot i que jo m’hi hagi dirigit així ) no fos cas que ens penséssim que sóm més que una Comunitat Autònoma i muntéssim un referèndum d’autodeterminació… ni que sigui en una petita, tranquil·la i pacífica població com Arenys de Munt.
Escoltava avui al matí RAC1 (diria que era el "Per tapar forats", entre les 12 i la 1) i m’esgarrifava per moments en sentir les barbaritats lingüístiques que deien.[@more@]
Entre les perles que he pogut anotar hi ha l’ús (bastant repetit, per cert) de *caure’s i derivats *es va caure , *ens hem caigut i molts altres, que com tots els parlants no metropolitans sabem és «caure», i prou (va caure, hem caigut,…). També l’ús abusiu de flipar, fins i tot amb sentits incorrectes. I per rematar-ho, quan ja pensava que les havia sentit totes em diuen que desempataran el concurs que estaven fent amb una *mort súbita… súbita! Tot això sense tenir en compte la pronúncia cada cop més castellanitzada (pronúncia d’altra banda quasi omnipresent a Barcelona i rodalia, si tens la sort de trobar algú que et parli Català ).
I a TVE, almenys durant l’agost, no faran les notícies en català (perquè? Si ja hi ha TV3! [que durant la temporada de futbol muta a BarçaTV3], deuen pensar.). Per mi com si no el volen tornar a fer. No l’he mirat mai i no penso començar a fer-ho ara. Per a mi les notícies són les de TV3, les notícies d’aquí. Que a Burgos decidissin passar a fer tot l’ensenyament en Quítxu, m’interessaria tant com si ho féssin a Montreal. Si en canvi, ho féssin a Mataró, Gandesa o La Coma i la Pedra (bonic municipi del Solsonès, conegut per l’estació d’esquí del port de compte) m’interessaria molt més, ja que allà (almenys en teoria) es fa en Català, tal com ho he fet jo.
I tornant a la tele, us poso un vídeo del col·lectiu La nostra televisió que denuncia el nivell de Català de la televisió pública catalana:
Ja veieu (i escolteu, i llegiu,…) com està el panorama als nostres mitjans. I jo em pregunto no hi ha res a fer? (o potser hauria de dir *no tenim res que fer?)
M’assabento via Crunchgear i Alt1040 d’una nova tecnologia molt útil no només pel món tecnooògic, sinó pel món de la neteja (qui no té un manyoc de cables darrere l’ordinador de sobretaula, o es va acumulant la pols i on és difícil d’arribar?)
[@more@] L’invent utilitza la ressonància magnètica d’acoblament (només pel nom ja sembla alguna cosa important!) i permetria enviar corrent sense cables a curta distància a qualsevol dispositiu que en necessiti, només utilitzant una petita antena (tan petita que podria cabre dins la carcassa d’un mòbil).
A més, segons Alt1040, aquesta tecnologia estaria disponible d’aquí només 18 mesos… ja ho veurem!
