Filed under: General
Després de no escriure gairebé res al bloc en tot l’estiu, aviam si tornar a la rutina fa que ho faci més sovint 
Avui per fi he tingut el plaer l’horror de provar el Bicing, després de la gimcana perquè m’arribés el carnet…
La primera experiència prou bé, de plaça universitat a sants amb una bici que feia sorolls estranys en pedalar, però almenys anava. Però en tornar es quan ha estat més divertit. Arribo a l’estació de bicis, on hi devia haver unes 10 o 15 bicis, però -oh, sorpresa- a la pantalla deia que no n’hi havia cap i que anés no-sé-pas-on veure si n’hi havia. Per sort (o per desgràcia) en aquell moment arribava una furgoneta del servei tècnic i l’han desbloquejat. Passo la targeta, agafo la bici, hi pujo, pedalo i -oh, sorpresa- la bici no tenia cadena. La torno al seu lloc. Passo altre cop la targeta. Agafo una altra bici. Comprovo que tingui cadena. Hi pujo i poso el peu al pedal dret. Pedalo. Vaig a posar el peu al pedal esquerre i -oh, sorpresa- faltava el pedal esquerre! Torno la bici. Torno a passar la targeta (per quart cop ja). Vaig cap a la bici que m’indica i -oh, sorpresa- tornava a ser la del pedal esquerre desaparegut, la que acabava de deixar. Fart de l’estació (hi havia una altra persona que anava fent el mateix ritual que jo i ja véiem que no anàvem enlloc) vaig a la que hi havia just al costat (sort que és un lloc concorregut -l’estació de Sants- i n’hi havien dues de costat). Passo la targeta. Agafo la bici que m’indica la pantalla. Comprovo que tingui cadena. Comprovo el pedal dret. Comprovo el pedal esquerre. Comprovo que freni -oh, sorpresa, ho feia. M’hi enfilo i començo a marxar i… -exacte: oh, sopresa- la roda de darrera punxada! Però com que anava amb el temps just i es podia fer servir he tirat amb aquesta i bé que he pogut arribar…
Total, una gran primera experiència bicinguera… esperem que la setmana que ve pugui millorar una mica la impressió que m’ha donat el servei avui… tot i que no en sigui massa optimista 
Ah, i evidentment el sol·lícit treballador de manteniment del Bícing no m’ha pas parlat en català (tot i que jo m’hi hagi dirigit així ) no fos cas que ens penséssim que sóm més que una Comunitat Autònoma i muntéssim un referèndum d’autodeterminació… ni que sigui en una petita, tranquil·la i pacífica població com Arenys de Munt.
