Sembla que faci quatre dies que estàvem atrafegats i sense parar a Puig-reig decideix, i ja ve la segona onada de consultes. Si viviu en algun municipi dels que fan la consulta sobre la independència aquest diumenge, no us oblideu d’anar a votar!
Avui la Catosfera ret homenatge a Salvador Espriu en record dels 25 anys de la seva mort publicant algun text seu o que parli d’ell. Quan vaig saber-ho em va faltar temps per a buscar el poema que he escollit, que em porta records de batxillerat (que bé que hi vivíem!).
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
