Capítol 3: Pohjantähden alla (mutta en ole suomalainen)

On pohjantähden alla
Tää koti mulla mainen

Primera part: l’enyor

«Molt bé». Potser les dues paraules que més he dit a la gent que he deixat allà baix en aquestes 3 setmanes i escaig que porto a Finlàndia. I és ben cert -no ho puc pas negar- que, de moment, aquí s’hi està molt bé. Com era d’esperar he tingut l’oportunitat de conèixer un grup de gent d’allò més divers (perquè us en feu una idea, entre tots devem parlar unes 15 llengües diferents i venim de llocs escampats per un territori de més de 4.000.00 de Km²) i d’allò més divertit. Tot i això, sempre hi ha aquell moment que, pensant distretament en tot i res alhora, trobes a faltar totes aquelles «comoditats» que a casa ni notaves, donant-les per suposades.

Algú a casa quan arribes, sigui família o aquells que, a força d’anys i partides de cartes a les tantes han acabat sent la segona -o si comptem per temps primera- família, per a poder parlar des de temes de gran transcendència fins del temps que farà l’endemà. Gent amb el mateix rerefons cultural, a qui no hagis d’explicar cada dues frases què significa certa paraula o com se sol fer tal cosa al teu país (i sí, tema estrella, explicar perquè dic que sóc Katalonialainen si el meu passaport diu una altra cosa ben diferent).

Segona part: el canvi en sí

S’ha acabat el curs de finès, i amb ell la primera part d’aquesta experiència (menys d’un mes i ja estic parlant d’acabar coses? Això és farà curt aviat!). Davant meu 4 dies sencers d’horror vacui que -ves quin remei- haurem d’omplir d’un munt de coses. Dissabte, per començar és el siivouspäivä (dia de la neteja) i la gent posa paradetes al carrer venent tot allò que ja no necessita a bon preu, com no podia ser d’altra manera sabent la dèria que té aquesta gent pel reciclatge. A més, també dissabte, posarem el nostre granet de sorra -a distància- per a la cadena humana de l’11 de setembre. I diumenge, per a acabar d’integrar-nos totalment en la societat finesa, anirem a Tallinn a comprar alcohol a gaudir de la bellesa de la capital d’Estònia.

Coses que he après aquest mes:

  • Nyt voin puhua vähän suomea. Olen tosi iloinen! 🙂
  • Ja ens hem saunejat (aquest verb en finès existeix).
  • Hem explorat la biblioteca de la facultat i hem decidit que deixarem la residència i ens n’hi anirem a viure.



Quant a Miquel Puig i Pey

Ex-estudiant d'informàtica, ex-habitant de Finlàndia i Alemanya.
Aquesta entrada ha esta publicada en Erasmus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.