Capítol 5: el miracle des de dins

Vocabulari del nivell 1

Divendres, 20 de setembre de 2013

6:30

Al mòbil comença a sonar Catalunya Ràdio. Hora de llevar-se. Després d’insultar-me a mi mateix unes quantes vegades per haver acceptat participar al programa Erasmus in schools, em llevo, em dutxo i esmorzo. Ja són ganes de llevar-se a aquestes hores un dia que no tens classe!

7.00

Surto de casa -comença a refrescar a Finlàndia, aviat trobarem a faltar les temperatures de dues xifres- i camino fins la parada del bus. El bus em deixa a Leppävaara, on agafo el tren fins al centre d’Espoo i la meva destinació final: Kuninkaantien lukio (el lukio és el lloc on els joves finesos fan l’equivalent al nostre Batxillerat). Tot plegat uns 50 minuts.

8.00

A la porta em trobo amb l’Anu, la professora de castellà i francès, amb qui passaré el dia. Anem junts fins al despatx del departament de llengües i allà conec alguns altres professors. Li dic que estic una mica nerviós per tot plegat i m’explica -tot i que gairebé es pot endevinar- que ella també. Ai senyor, anem bé. Que Déu ens agafi confessats!

8.20

Primera classe del dia, grup de segon any, l’Anu em presenta a la classe i em trobo davant de 30 mirades clavades en mi. Els explico una mica qui sóc, d’on vinc i què faig, i se suposa que després m’han de fer preguntes. Primer mite desmuntat del dia, els alumnes finesos no són tan participatius com els pinten. De fet, la classe es podria assimilar perfectament a moltes de les que jo vaig fer quan anava a l’institut. Després de diversos intents de la professora «Tenéis más preguntas?» algun s’atreveix i es llança. Tot bé, sembla que més o menys m’entenen i pregunten prou bé, tot i que acaben sent 4 els que participen més.

9.35

Acaba la classe i ens en tornem al departament on m’hauré d’esperar una estona (ja sabia jo que havia fet bé de portar el portàtil) ja que l’Anu ha d’anar a supervisar un examen de recuperació. Durant aquesta estona els professors que són allà passen bastant de mi, fins que arriba el professor d’anglès, que en veure’m tranquiŀlament assegut allà se m’acosta i em pregunta si sóc un professor nou! Després de dir-li que no i explicar-li què faig allà se’n va al seu lloc i no em diu res més en tota l’estona. És ben veritat que són gent de poques paraules!

11.15

Torna l’Anu i anem a dinar amb ella i una altra professora de castellà i francès. Constato que, tal com expliquen tots els documentals, el dinar és gratuït per a tots els estudiants (i avui també per a mi). Els professors, “pobres”, han de pagar uns 4€. Amanida, puré de verdures, aigua, llet (sí, beuen llet amb el dinar…) i un korvapuusti enorme ( 😀 ). Dinem de pressa (aquí no es perd el temps amb dinar) i altre cop a la feina!

12.00

Imatge del llibre del nivell 1

Segona classe del dia. Principiants. Començo a explicar altre cop el mateix, però les seves cares de desconcert em fan parar i acordem amb l’Anu que els vagi traduint el que dic per si de cas. Els pobres porten només un mes i poc estudiant castellà i els posen algú parlant castellà al davant. Això és anar per feina i la resta bestieses! L’única decepció de la classe: l’educació finesa no és -sempre- tan perfecta com la pinten. La classe força gran (+30 estudiants) i els estudiants passant en alguns moments bastants de la professora, que pobra feia el que podia.

13.20

Tercera classe del dia, nivell avançat (és a dir, 3 anys de castellà). Em quedo astorat del nivell que agafa aquesta gent en només tres anys d’estudi. En contraposició a la classe anterior, només 6 estudiants (i només 1 noi). Parlem bastant, especialment una de les noies que havia estat d’intercanvi a Cadis (ni que ho diguis, quin accent més marcat!). A mitja classe l’Anu es fa la despistada i marxa de l’aula com li havia suggerit una de les altres professores amb qui hem parlat durant el dia. Sembla que funciona, ja que continuen preguntant coses. Em pregunto què hauria passat en el mateix cas a Catalunya…

Coses que vaig aprendre aquell dia:

  • L’educació finesa és bona (fins i tot potser molt bona), però potser tampoc és el paradís que ens venen segons quins documentals.
  • Els adolescents ho són a tot arreu: tímids i passotes a parts iguals.
  • Ja tenim uns 50 adolescents finesos més convenientment adoctrinats en la cultura catalana (ja sabeu que d’això els catalans en sabem molt).



Quant a Miquel Puig i Pey

Ex-estudiant d’informàtica, ex-habitant de Finlàndia i Alemanya.

Aquesta entrada ha esta publicada en Erasmus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.