Here, there and everywhere

I will be there, and everywhere
Here, there and everywhere

The Beatles

Com tot estudiant sabrà, els bons propòsits de veritat (aquells que incompliràs primer) no es fan per cap d’any, sinó a l’agost-setembre, just abans de començar un nou curs. I jo, per no ser menys, vaig fer-me el propòsit de continuar aquest blog, que estava més abandonat que el PSC. Per això, aprofitant que marxava a Finlàndia mig any, vaig tornar a escriure-hi, intentant explicar les coses que em passaven allà. Crec que, al principi, més o menys me’n vaig sortir. Però després passa el que passa, i te n’adones que fa temps que no hi poses res. I que ja són massa coses les que tens acumulades per explicar (i algunes que ja les has oblidat).

És per això que aquest cop no prometo res, només que, si em ve de gust, tinc temps i tinc alguna cosa per explicar, podria (recalco, podria) ser que les expliqués per aquí. I ara sí, dit això, l’entrada d’avui.

Moltes coses han passat des del 30 de setembre (apart de 4 mesos justos). L’estada a Finlàndia es va acabar, cap a finals de desembre, i després de prop d’un mes i mig a casa (just per fer de recordatori que, com tots els que heu marxat de casa sabreu, fora de casa es viu amb menys comoditats, sí, però que torni un altre) torno a marxar altre cop. Perquè, em pregunta molta gent? Oficialment, per a fer el Projecte Final de Carrera en una empresa de Weßling (molt a prop de Munic, Alemanya). Extraoficialment, no ho sé. És evident que hauria estat molt més fàcil fer-lo en una empresa a Barcelona. Fins i tot en una a Finlàndia, allargant l’estada (al cap i a la fi, ja coneixia una mica el terreny).

Però no, és molt més divertit complicar-se la vida i buscar un lloc on no hi coneixes pràcticament ningú, on no has estat mai i on parlen un idioma que no entens gairebé gens. I a més, per a fer-ho més divertit/complicat hi marxes sense tenir lloc per a viure (i sabent com de complicat és trobar lloc per viure a Munic).

Recordo fa uns anys que algú explicava per Facebook que la seva vida bàsicament es resumia a la maleta que traginava entre casa seva i el pis de Barcelona cada cap de setmana. Doncs imagineu estendre aquest «bàsicament» i canviar Barcelona per Munic, here, there or everywhere…

Coses a destacar dels meus primers dos dies a Munic:

  • El centre de la ciutat és ple de paradetes de castanyes, encara no sé per alguna estranya fília d’aquesta gent o pel noble art d’ensarronar als turistes amb suposats costums locals.
  • He vist més d’un expenedor de tabac al mig del carrer, com si fos un vulgar parquímetre del vici. Tan disciplinats són els alemanys que no els cal controlar els menors perquè no en comprin?
  • Que els alemanys parlen malament (si és que el parlen) l’anglès és un tòpic, però és cert que, després de Finlàndia, es troba a faltar poder anar pels llocs confiat que t’entendran. Un motiu de més per aprendre bé i de pressa l’alemany! (I per això dimarts que ve començo a estudiar-lo 😀 )
  • Visitar pisos compartits és una experiència estranya i interessant, uns moments en que tu i l’altre/les altres persones us esteu avaluant mútuament mentre parleu del temps i del pis.



Quant a Miquel Puig i Pey

Ex-estudiant d’informàtica, ex-habitant de Finlàndia i Alemanya.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.